Diuen
que la independència és un estat d'ànim i deu ser així.
Perquè
l'ànim o l'ànima del nostre poble persisteix malgrat els prop de
300 anys d'imposició d'un Estat que, amb el nom d'espanyol ens
imposa el dret de Castella i amb el nom d'espanyola la llengua
castellana.
Sortosament,
els darrers moviments per la independència, ens han despertat la
consciència.
Tenim
clar que allò robat és robat per més segles que passin i ens hem
adonat que l'única ruta amb un horitzó lluminós és la
independència.
Som
molts, cada dia més, que diem prou. No volem passar ni un dia més
sepultant la nostra honra i la llibertat de la nostra amada pàtria
en la negra obscuritat d'una perpètua i deplorable esclavitud.
Ara
l'Assemblea Nacional Catalana ens permet unir les nostres voluntats i
treballar per aconseguir, en el mínim plaç possible, la llibertat i
la sobirania de Catalunya.
Siguem
responsables del temps que ens ha tocat viure. Siguem valents i
agosarats. Estirem als que els fa mandra o els fa por. Seduïm als
nostres amics, coneguts i saludats perquè s'afegeixin a la tasca de
treure'ns de sobre, d'una vegada per totes, el jou feixuc d'aquesta
Espanya repressiva i reprimida, empobrida per la pròpia mesquinesa,
buida i tronada.
A les
nostres mans hi ha el destí del nostre poble. Cal que complim amb el
nostre deure!
Adheriu-vos
a l'Assemblea Nacional Catalana http://www.assemblea.cat/ i per una
mínima quota podreu agafar aquest tren que només passa un cop a la
vida.
Estació
final: Estat independent.
Tu
tries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada